Espill - Raimon

Mestre Jaume Roig va nàixer

Probablement a València

A començament del segle

XV.

Se sap amb certesa

Que va morir un dissabte

Quart dia del mes d’abril

L’any mil quatre-cents setanta-

Vuit, en aquesta ciutat

Va estudiar «Medecina

I Arts» a ciutat de Lleida

A l’Estudi General

I a la Sorbona, París

Fou cèlebre com a metge

Examinador de metges

I Conseller de València

I ha passat a la Història

Com autor de la novel·la

Que ell va titular Espill

Escrita en vers tota ella

L’Espill és obra important

D’evident misogínia

Més citada que llegida

Amb més de setze mil versos

Dels quals jo vos en diré

Noranta-set.

Els que calen

Per contar-vos una història

Terrible i esgarrifosa

D’un restaurant de París

On servien carn humana

Segons l’autor, ben cuinada:

Mes, aquell any

Un cas estrany

En lo món nou

Jorn de Ninou

S’hi esdevenc

Jo tinguí el reng

Fiu convidar

Tots, a sopar

E rigolatge

Los de paratge

Qui junt havíem

Allí teniem

De tots potatges;

De carns salvatges;

Volateria;

Pastisseria

Molt preciosa

La pus famosa

De tot París

En un pastís

Capolat, trit

D’hom cap de dit

Hi fon trobat

Fon molt torbat

Qui el conegué;

Reconegué

Que hi trobaria:

Més, hi havia

Un cap d’orella

Carn de vedella

Créiem menjàssem

Ans que hi trobàssem

L’ungla i el dit

Tros mig partit

Tots lo miram

E arbitram

Carn d’hom cert era

La pastissera

Ab dos aidants

Filles ja grans

Era fornera

E tavernera;

Dels que hi venien

Allí bevien

Alguns mataven;

Carn capolaven

Feien pastells

E, dels budells

Feien salsisses

O llonganisses

Del món pus fines

Mare i fadrines

Quants ne tenien

Tants ne venien

E no hi bastaven;

Elles mataven

Alguns vedells:

Ab la carn d’ells

Tot ho cobrien

Assaborien

Ab fines salses

Les dones falses

En un clot tou

Fondo com pou

Descarnats ossos

Cames e tossos

Allí els metien;

E ja l’omplien

Les fembres braves

Cruels e praves

Infels, malvades

E escelerades

Abominables!

Cert, los diables

Com los mataven

Crec les aidaven

E lo dimoni

Faç testimoni

Que en mengí prou:

Mai carn ni brou

Perdius, gallines

Ni francolines

De tal sabor

Tendror, dolçor

Mai no sentí

Per lo matí

De totes tres

Feren quarters;

E llur posada

Fon derrocada

E l’aplanaren

Sal hi sembraren;

E tots los cossos

Tallats a trossos

(cent n’hi comptaren)

I els soterraren

En lloc sagrat