Ara - Obrint Pas

Quan la ràbia és qui guia els meus passos i

La incertesa desfà caminars l’esperança sembla

Enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt

Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple

Futurs immediats és el pànic, l’olor a dolor el

Que et sembla sentir, el que et sembla palpar

No, no pot ser, quan de temps haurem d’esperar més

No, no pots més i saps que tot depèn de tu mateix

Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor

Engoleix els teus mars les mirades semblen no

Trobar-se perdudes als límits on hem arribat

I quan corres i crides al vent i les llàgrimes

Omplen de fred els estels és la ràbia, l’odi i

La tristesa les que et fan sentir tantes

Voltes rebel…

No, no pot ser…