Ja era fort - Manel

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma

I em divertia tot i havia après a saludar-te

Content i exhibint la més radiant de les rialles

Tocant-te com els forts: els essers als que es impossible ferir

No ploris nen que no sabre què dir

No ploris nen que ets més bonic quan rius

Llavors ja era fort i dominava les paraules

I construïa móns perfectes on no m’importava

Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda

Ni penso algunes nits…

Que ets massa semblant a qui busco per mi

Qui gosarà sentir que el protegeix

La conca d’unes mans mortes de fred?

I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava

Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n

No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel

Llavors ja era fort, i un fort no t’havia de perseguir…

O és que vostè no està d’acord amb mi?

Qui vol un conte trist per anar a dormir?