Flor groga - Manel

Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent

Ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents

Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm

Que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son

Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment

Quan s’obre com una flor rara el penediment

I entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur

Que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies

Que jo creia en tu

Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó

Que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció

Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor

I que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort

I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment

Quan s’obre com una flor groga el penediment

Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur

Una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies

Que jo creia en tu

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal

Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar

Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts

I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies

Quan jo creia en tu