El Miquel i l'Olga tornen - Manel

Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi

I amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin

Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines

Poseu els nens al llit;

si dormen, mireu com respiren

Perquè si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix

Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer

Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin

I pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui

Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies

I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem

Però si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents

I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

(Ell: Olga, t’he portat una rosa

Olga: Jo, a tu, unes margarides

Ell: Escolta, estava pensant, aquesta vegada és la bona, no?

Olga: Va, calla i dóna'm la mà)

Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia

Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:

T’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;

T’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida

I alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents

Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer

Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Ai Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!

Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer

Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!