Avança, vianant - Manel

Quan caigui sobre teu la còlera dels déus i no quedi res a dir

Quan ja no importi aquesta tarda, si t’ho has passat bé, o si has patit

Quan cada error al món, quan cada pas en fals, contingui més veritat

Que el feix depriment de fulls intactes del teu currículum immaculat

Veuràs el doble fons dels envans, rius subterranis daurats, mars amb tresors

amagats

Va, aquest joc t’agradarà, juguem a classificar els que ho fan bé i aquells que

no

Jutgem cruelment els que s’equivoquen, sentim-nos petits per aquells que ho fan

millor

I després repassarem els grans greuges que has sofert, els mals sense precedents

Però vés pensant què és el que arrisques, què poses en joc, tu, per estar

content

Que cap, cap cervell genial reparteix els dies bons i els dolents,

que l’univers no ens deu res!

Tots ens movem!

No pots quedar-te encallat eternament!

Avança, vianant, per les llambordes i l’asfalt!

Tots ens movem!

No aconseguiràs quedar-te quiet!

Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs

Però tu sabràs el que fas, jo vindria a practicar el noble art d’anar endavant

Si et sents intrús no parlis gaire i ja veuràs, ningú adverteix l’engany

No et demanen un carnet, no hi ha escrit cap reglament, s’equivoca el més expert

Donem conversa, som amables, i no se sap si malgrat l’esforç anem

Cap al plaer o al dolor, a la llum o a la foscor, a un gran banquet o a la més

cruel inanició

Tots ens movem!

No pots quedar-te encallat eternament!

Avança, vianant, per les llambordes i l’asfalt!

Tots ens movem!

No aconseguiràs quedar-te quiet!

Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs

Que hi hagi pau, que hi hagi pau, que hi hagi pau damunt la Terra

Creu en el món, creu en el món, creu en la gent que no coneixes