I Digueu - La Pegatina

En un món ple de cabòries

On mana la ressignació

Els somnis no escapen

De no ser més que una il·lusió

Que tot allò que fem

Que tot allò que som

És la vida

Que et dóna raons

I digueu, i digueu el que vulgueu

Que la vida són dos dies

I a mi no me’ls traureu

Que potser jo semblo estrany

Que potser sóc un malalt

Però m’he acostumat a viure

Com si hagués de morir demà

Ma mare ja m’ho deia

Que no em precipités

Però a mi la pluja m’agrada

Em refresca el cervell

Que el riure és cirera

I la pena poca feina

Que de cadires

N’hi ha per dar i per vendre

I digueu, i digueu el que vulgueu

Que la vida són dos dies

I a mi no me’ls traureu

Que potser jo semblo estrany

Que potser sóc un malalt

Però m’he acostumat a viure

Com si hagués de morir demà

Que si obro la finestra

És perquè fa calor

Que si m’ajunto a les més lletges

És per compassió

Que no trafico amb el que penso

Encara que sigui bo

Que se trepitjo quan camino

És per fer-te por

Que tot allò que fem

Que tot allò que som

És la vida

Que et dóna raons

I digueu, i digueu el que vulgueu

Que la vida són dos dies

I a mi no me’ls traureu

Que potser jo semblo estrany

Que potser sóc un malalt

Però m’he acostumat a viure

Com si hagués de morir demà