Lliure Com L'aire - Gossos

Com un objecte estrany, caient a l’infinit

Buscant el meu espai, segueixo el meu instint

He de sortir d’aquí…

Lluny de mi, un sol cremant l’horitzó

Desdibuixant els terrats

Vull fugir, creuar nedant tot l’estany

I quan sigui aquí vull que arribi l’abril

Que els sentits se’m disparen i el dia és cada cop més llarg

Com un iceberg que se l’emporta el vent…

Lliure com l’aire, desafiaré la sort

No seré un hostatge…

D’on som?

On anem?

Tirem endavant

Que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai…

Com un planeta estrany, perdut a l’infinit

No importa el que jo sóc, importa el que jo faré

Nota aquest sol i tanca bé els ulls

Com a segona pell, la que es toca amb l'ànima…

Deixo la ment en blanc, veig un espiral

No tornaré a ser un covard, avui seré valent

Cap més pas enrere, no…

Començo a emprendre el vol, cada cop més alt

Fins on es perd el mal…

Lliure com l’aire, desafiaré la sort

No seré un hostatge…

D’on som?

On anem?

Tirem endavant

Que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai…

Sóc dins del laberint, dibuixa una sortida

O moriré aquí dins…

Agafa’t bé, no tinguis por

I agafa’t fort, que no estem sols

Deixo la ment en blanc, veig un espiral

No tornaré a ser un covard, avui seré valent

Cap més pas enrere, no…

Lliure com l’aire, desafiaré la sort

No seré un hostatge…

D’on som?

On anem?

Tirem endavant

Que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai…