No Tornaràs - Els Pets

Les formigues que viuen sota la nevera

Aquell pany de la porta que s’ha d’apariar

Un tros de llonganissa que no era tan seca

I l’avís de correus que sempre arriba tard

Flors de plàstic marcides, antigues llibretes

La llum quieta i vermella del contestador

Una vella faldilla que t’anava estreta

I fa més de vint dies que penja al balcó

La torreta on plantàvem maria

I per dissimular

Un brot de camamilla

Ara dorm avorrida

Plena de burilles

Que no cal regar

No tornaràs.

No tornaràs.

No tornaràs

Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten

Aquell pòster d’Holanda que s’ha d’emmarcar

Una tapa de wàter que és sempre aixecada

I la pasta de dents seca i sense tapar

Llibres vells plens de dedicatòries

Que ara fan tan de mal

Mitjons bruts o pitjor

Que han perdut la parella

I de pas amb ella

Tota utilitat

No tornaràs.

No tornaràs.

No tornaràs