Guerrilla - Ebri Knight

Las ruinas no nos dan miedo

Porque llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones,

Y este mundo esta creciendo en este instante.

Sota la nit d’una llarga travessia,

Hem amagat les històries que hem aprés

Sota la pell una terra que somia

Que aquell malson s’ha acabat per sempre més.

Amb el record de les batalles perdudes,

Clavats al cor els viratges del cami

S’han acabat els dies de les engrunes,

Ja ens hem alçat I farem caure el butxí,

Avui farem caure el butxí!

Serem l’alegria com un estandard,

Serem la guerrilla que mai ha marxat,

La fera ferotge que brama I no dorm,

L’esperança que mai no mor.

Serem l’alegria que pren els carrers,

Serem la guerrilla del bosc més espés,

El poble que canta la vella cançó,

Que esguerra per sempre la por.

Som la primavera!

Som la primavera!

Supervivents d’una pàtria clandestina,

El monstre viu dins la nostra soledat,

Fem que reneixin esperances prohibides,

Fem de les places llavors de diginitat,

Serem llavors de dignitat!

Serem l’alegria com un estandard,

Serem la guerrilla que mai ha marxat,

La fera ferotge que brama I no dorm,

L’esperança que mai no mor.

Serem l’alegria que pren els carrers,

Serem la guerrilla del bosc més espés,

El poble que canta la vella cançó,

Que esguerra per sempre la por.

Som la primavera!

Som la primavera!

Ja has sentit l’arribada d’un nou dia,

I els ocells cantant la dolça melodia,

El rei xiscla I sap que el seu tron perilla,

I entre arbustos I cendres et deixaràs caçar per la Guerrilla, guerrilla guerrilla,

Guerrilla gurrrilla guerrilla!

Serem l’alegria com un estandard,

Serem la guerrilla que mai ha marxat,

La fera ferotge que brama I no dorm,

L’esperança que mai no mor.

Serem l’alegria que pren els carrers,

Serem la guerrilla del bosc més espés,

El poble que canta la vella cançó,

Que esguerra per sempre la por.

Som la primavera!

Som la primavera!