Cançó de la Mort Callada (Cançons de la Roda del Temps) - Raimon

Pregunten: «Et lamentes

Quan t'és donat el càntic?

Nosaltres acceptem

Aquesta mort callada

Humilment estimem

La nostra mort.»

Rellotge: rosa, sorra

Rosa, desert.

Després?

Por del perdut que mira

La claror de ponent

Mur de la nit: a penes

La remor d’unes ales

Enllà de l’aire, somni

Ja presoner.

Camino

Seguit de prop per passos

En la neu

I sento com la muda

Mort dels homes s’emporta

El meu do de paraules:

Esdevé pur silenci

El meu dolor