La cançó del soldadet - Manel

Escolteu la cançó del soldadet

Que a través d’un ull de bou

Veu que volen uns falciots!

I no és que hi entengui molt, el soldadet

Però, que volin els falciots

Deurà voler dir que la terra és a prop

I tan a prop deu ser que baixa el capità

I intenta no semblar nerviós

Mentre acaba la instrucció:

«Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents

I arrapeu-vos a la vida

Amb les ungles i amb les dents»

Ja a coberta, els homes resen

Ja a coberta, els homes resen

I fa un amén, poc convençut, el soldadet

I acaricia el seu fusell

Intentant no pensar en res

Des de proa es van fent grossos els turons

«soldadet, valor, valor

Que depèn de gent com tu la sort del món»

Però «si una bala enemiga creua el vent

I em travessa el cervell»

Es planteja el soldadet

«les onades m’arrossegaran

I mil peixos de colors

Lluitaran per devorar la meva carn»

I és quan pensa «jo m’amago;

Quan no mirin, jo m’amago»

Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant

Les comportes s’han obert

I, en un segon, s’inunda el mar

De soldats disparant a l’infinit

Amb un soldadet al mig

Que carrega mentre insulta a l’enemic

I entre bomba i bomba tot li va prou bé

Fins que una cau just al costat

Primer es diu «sort, de què t’ha anat…»

Però després sent a l’esquena un dolor estrany

I en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang

Gira el cap a banda i banda

Seu a la sorra i descansa

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet

Es tranquil·litza repetint

Què farà, on anirà, si sobreviu:

«Aniré a ma mare ben vestit

I, abans que res, li hauré de dir

Que em perdoni per tractar-la sempre així;

Aniré a la Margarida a fer-li un fill

Per, només veure’l, intuir

Que l’estimo més del que m’estimo a mi»