Nikita I Estelis - L'Ham de Foc

Amics inseparables, el pati era el món al qual ens retrobàvem

Només els jocs, les baralles i somriures em queden d’aquell temps

A prop tenia el poble un riu turbi pel que endinsàvem els vaixellsque s’enduien

les aigües amb els seus corrents

Durant molts anys Nikita treballà per fer fortuna lluny de sa terra

Passat el temps la foscor d’aquella vida negres deixà els seus ulls

Al seu amic fa temps que no el veuen, diuen que un dia se’n va anar

El perseguia la Vida, duia davant la Mort

Amics inseparables fins que el destral de la vida els separa

Per a Nikita, fadrí, aquelles hores comencen a pesar

I a les nits que porten malenconia la llar encesa ni hi fa prou,

no basten per abrigar-lo unes monedes d’or

Quan la dolor no et deixe caminar segur que encara estaré esperant-te

Baix l’olivera on les ombres són humides desesperat vindràs

Encara faig milers de viatges d’una vora a l’altra del riu

Si vols creuar jo t’ajude, sóc de la Mort barquer