Aquí tens el meu braç - Manel

Inèrcia maca, on t’has amagat?

Soc el senyor amb la rosa al trau,

vinc net i perfumat

Inèrcia, estova’m les extremitats;

Inèrcia, jo t’obeiré;

tu marca la velocitat

La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar

Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes culturals

Inèrcia, espero el dia assenyalat que, per damunt les veus del món,

refilarà el teu cant

Inèrcia, crida a l’ordre, i si em dona per tenir suggeriments, em pots

emmordassar

Pujats dalt de la tàpia els xavals espien el banquet dels grans

I esperen convertir-se en bona gent, i que ho siguin tots, n’espero ciutadans

exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó

Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció

Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble

Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona

Però sempre es queda al replà…

Inèrcia, injecta’m l’anestèsia, va, no veus que ho tinc tot preparat?

aquí tens el meu braç

Inèrcia, estem parlant de quantitat, porta una dosi suficient per adormir

elefants

M’agrada sortir a caminar a la tarda

Però els horaris d’institut poden ser una trampa

Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer

Mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia

Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores

N’evito d’altres per no creuar-me amb uns exsogres

I penso en mi, i en el disc, i en amics que fa temps que no he vist

I, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà

Pujo a un ascensor i em preparo un sopar

Ai, Inèrcia maca, on t’has ficat?

Tinc una veïna, francament, no confio que l’agafin a l’audició

Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció

Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble

Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona

Però sempre es queda al replà…

Joder Inèrcia, va, que només veure’m se’m deu notar

El temps que fa que porto aquí esperant

Vull una dosi per adormir elefants

Injecta-la al meu braç immaculat

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó

Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció

Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble

Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona

Però sempre es queda al replà…